9.2 Present i futur de la Unió Europea.

9.2 Present i futur de la Unió Europea.

9.2 Present i futur de la Unió Europea.

Formada per 27 estats amb una població de més de 486 milions d’habitants.
U.E.  una de les regions econòmiques més desenvolupades i dinàmiques del planeta.
PIB arriba als 10 bilions d’€.
Nivell de vida elevat amb una renda per càpita de més de 24.434 €.
Àrea del món que té una de les millors qualitats de vida.

Els estats i les regions.


Diversitat entre estats, rics: Suècia, Alemanya, Finlàndia, Països Baixos i més pobres com Portugal,              Espanya i Grècia.

Països grans i molta població: Alemanya, França i Gran Bretanya.

Països amb poca superfície: Luxemburg, Bèlgica i Dinamarca.

Països amb gran densitat: Bèlgica i Països Baixos. Països amb poca densitat: Finlàndia i Suècia.

Àrea econòmica central de la U.E. nord-est de França, el sud-est d’Anglaterra,  Països Baixos, estat de Bèlgica, Luxemburg i oest d’Alemanya.

Activitat econòmica i distribució de la població per sectors i hi ha una gran diversitat.

Grans ciutats: Londres, Brussel·les, Milà, Frankfurt elevat volum del sector terciari important sector financer, nusos de transport i comunicació.

1948: Creació de l’OECE.

1949: Cconstitució del Consell d’Europa.

1950: Posar en comú els recursos de carbó i acer d’Alemanya i França.

1951:Tractat de París, s’institueix la CECA, formada per França, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia, i la República Federal d’Alemanya.

1957: Signatura del tractat de la CEE i EURATROM

1960: Establiment del fons socials d’Europa i de PAC.

1968: Unió duanera.

1973: Introducció a la CEE d’Irlanda, Dinamarca i Regne Unit.

1974: Parlament europeu elegit per sufragi universal.

1979: Primeres eleccions del Parlament Europeu per sufragi universal.

1981: Ingrés a la CEE de Grècia.

1986: Ingrés a la CEE d’Espanya i Portugal,signatura del tractat Acta Única Europea.

1989: adopció de la Carta Social.

1991: La CEE canvia el seu nom pel d’UE. Signatura del tractat de la Unió Europea.

1995: Ingrés a la UE de Finlàndia, Àustria i Suècia.

1998: Incorporació de l’euro a 11 països (Alemanya, Àustria, Espanya, Bèlgica, França, Italia, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Portugal, Luxemburg i Països Baixos)

2001: Incorporació de l’euro a Grècia.

2002: L’euro substitueix les monedes estatals.

2004:  Ingrés a la UE d’Hongria, República Txeca, Malta, Polònia, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia i Lituània.

2007:  Ingrés a la UE de Bulgària i Romania i ingrés d’Eslovènia a l’euro.

2008:  Incorporació de Malta i Xipre a l’euro.

2009:  Incorporació d’Eslovàquia a l’euro.

La construcció d’una nova Europa 

1957: França, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Itàlia i la República Federal d’Alemanya van fundar la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Es va fer per aconseguir una unió política i per això va ser una organització oberta per als països democràtics d’Europa.

 Després del comunisme i la dissolució de l’URRS, els països de l’ Europea de l’Est van iniciar el camí cap a la democràcia . Per incorporar-se a la UE  els països candidats han de complir: tenir una indentitat europea, un sistema polític democràtic, que respecti els drets humans, i economia de mercat lliure i han d’acceptar els tractats de legislació i jurisprudència de la Unió, així com els acords internacionals subscrits.