Les institucions principals

3.   Les institucions principals

0.1La comisió Europea representa el gobern de la unio funcions:
-vetllar per el complimen dels tracta
-laplicacio de les decicions

La Comisio esta constituida per 27 membres de tots els paisos de Europa



0.2El parlament Europeu té la seu a Estrasburg competencies:
 i son 785 diputats                                                                          legislaves

                                                                                                 presupostaries

                                                                                                 participacio

                                                                                                       control


0.3el consell es el que estableix els objectius politics legisla i cordina les politiques de lestat

0.4El tribunal de justicia te la ceu a luxemburg i esta format per 15 jutjes
el tribunal de justicia a anat produint un dret comunitari
altres institucionsde la unio europea:
                                                             - banc europeu
                                                             -tribunal de comptes europeu
                                                                                            -defensor del poble
                                                             -comite de les regions
                                                              -comite economic i social

L'espai geografic europeu

L’espai geografic europeu .

La població .

Al llarg dels segles el paisatge d’Europa ha estat intensament humanitzat.
- La vegetació espontània :

• Boscos  
• Prats       

S’ha substituït per conreus i hortes , edificis i vies de comunicació.
- El paisatge es troba urbanitzat -> la major part dels habitants es concentren a les ciutats , el camp es va despoblant.
- A Europa hi viuen més de 750 milions de persones .
L’esperança de vida mitjana és alta (72,6 anys) gràcies a les bones condicions higièniques i sanitàries.
La natalitat és baixa.
Aquest dos factors fan que la població augmenti molt lentament i que cada cop sigui mes envellida.

L’economia .

- L’economia europea es caracteritza per la importància dels sectors ecònomics establerts a les ciutats : la indústria i els serveis.
- L’agricultura obté una productivitat molt alta i ocupa cada vegada menys mà d’obra.
- La indústria rep inversions en tecnologia i està molt mecanitzada : en els darrers anys la mecanització ha reduït també els llocs de treball.
- Els serveis són el sector econòmic en expansió i el que dóna feina a més persones. Els serveis comercials , financers i d’oci es concentren a les gran ciutats.
Destaquem París i Londres , però també cal esmentar una important xarxa de ciutats mitjanes : com Milà , Roma , Frankfurt , Berlín , Amsterdam , Brussel.les , Viena , Praga , Madrid i Barcelona .
Moltes també són destinacions turistiques.
El sistema de transports i comunicacions , a l’Europa occidental , presenta un gran desenvolupament.
Cap altra part del món no disposa d’una xarxa tan densa de carreteres, autopistes,vies fluvials navegables ,ports,ferrocarrils i vies aèries.



Societat i Cultura .

Europa : És una de les zones més desenvolupades del món , té un nivell de vida alt.
La majoria dels països més avançats disposen d’un ampli estat del benestar -> és a dir d’un sistema en què l’Estat assegura el benestar dels ciutadans mitjançant serveis socials.
Exemple : L’ensenyament , la sanitat pública , les pensions de jubilació ...etc.

La religió : Forma part de l’àmbit privat de les persones, cal remarcar la gran influència històrica de les esglésies cristianes : el catolicisme a l’oest i el sud ,el protestantisme al nord i l’Església ortodoxa a l’est del continent.
La major part dels estats europeus són democràcies.
Alguns gaudeixen d’una llarga tradició com la Gran Bretanya i França.
D’altres han sofert dictadures al llarg del segle XX.
Entre els estats que han esdevingut democràcies més recentment cal esmentar Portugal i Grècia (1974) ,Espanya (1975) i els països de l’est que pertanyien al bloc socialista ( a partir de 1989).

9.2 Present i futur de la Unió Europea.

9.2 Present i futur de la Unió Europea.

Formada per 27 estats amb una població de més de 486 milions d’habitants.
U.E.  una de les regions econòmiques més desenvolupades i dinàmiques del planeta.
PIB arriba als 10 bilions d’€.
Nivell de vida elevat amb una renda per càpita de més de 24.434 €.
Àrea del món que té una de les millors qualitats de vida.

Els estats i les regions.

Diversitat entre estats, rics: Suècia, Alemanya, Finlàndia, Països Baixos i més pobres com Portugal,               Espanya i Grècia.
Països grans i molta població: Alemanya, França i Gran Bretanya. Països amb poca superfície: Luxemburg, Bèlgica i Dinamarca. Països amb gran densitat: Bèlgica i Països Baixos. Països amb poca densitat: Finlàndia i Suècia.
Àrea econòmica central de la U.E. nord-est de França, el sud-est d’Anglaterra,  Països Baixos, estat de Bèlgica, Luxemburg i oest d’Alemanya.
Activitat econòmica i distribució de la població per sectors i hi ha una gran diversitat.
Grans ciutats: Londres, Brussel·les, Milà, Frankfurt elevat volum del sector terciari important sector financer, nusos de transport i comunicació.
Rin del nord de West-Fàlia destaca per la importància de la indústria siderúrgica, automòbil i química. A Piemot (Itàlia) destaca l'automòbil i química Antejo (Portugal) i sud d’Espanya l’agricultura té un pes dominant.
1948: Creació de l’OECE.
1949: Cconstitució del Consell d’Europa.
1950: Posar en comú els recursos de carbó i acer d’Alemanya i França.
1951: Tractat de París, s’institueix la CECA, formada per França, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg, Itàlia, i la República Federal d’Alemanya.
1957: Signatura del tractat de la CEE i EURATROM
1960: Establiment del fons socials d’Europa i de PAC.
1968: Unió duanera.
1973: Introducció a la CEE d’Irlanda, Dinamarca i Regne Unit.
1974: Parlament europeu elegit per sufragi universal.
1979: Primeres eleccions del Parlament Europeu per sufragi universal.
1981: Ingrés a la CEE de Grècia.
1986: Ingrés a la CEE d’Espanya i Portugal,signatura del tractat Acta Única Europea.
1989: adopció de la Carta Social.
1991: La CEE canvia el seu nom pel d’UE. Signatura del tractat de la Unió Europea.
1995: Ingrés a la UE de Finlàndia, Àustria i Suècia.
1998: Incorporació de l’euro a 11 països (Alemanya, Àustria, Espanya, Bèlgica, França, Italia, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Portugal, Luxemburg i Països Baixos)
2001: Incorporació de l’euro a Grècia.
2002: L’euro substitueix les monedes estatals.
2004:  Ingrés a la UE d’Hongria, República Txeca, Malta, Polònia, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia i Lituània.
2007:  Ingrés a la UE de Bulgària i Romania i ingrés d’Eslovènia a l’euro.
2008:  Incorporació de Malta i Xipre a l’euro.
2009:  Incorporació d’Eslovàquia a l’euro.

La construcció d’una nova Europa 

1957: França, Bèlgica, Holanda, Luxemburg, Itàlia i la República Federal d’Alemanya van fundar la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Es va fer per aconseguir una unió política i per això va ser una organització oberta per als països democràtics d’Europa.
Després del comunisme i la dissolució de l’URRS, els països de l’ Europea de l’Est van iniciar el camí cap a la democràcia . Per incorporar-se a la UE  els països candidats han de complir: tenir una indentitat europea, un sistema polític democràtic, que respecti els drets humans, i economia de mercat lliure i han d’acceptar els tractats de legislació i jurisprudència de la Unió, així com els acords internacionals subscrits.

Cap a la unitat ecònomica i politica

9.4.1 La unió econòmica i monetària
L’existència d’un veritable mercat interio en l’Eunió Europea. Com a conseqüencia s’ha necessitat crear l’euro.
Ja en el tractat de l’Eunió Europea (1992) es va establir la unió ecònomica i monetària.
La unió monetària ha anat acompanyada de la creació del Banc Central Europeu.

9.4.2 Les polítiques comunes
·Política agrària comuna: Els seus objectius principals són la creació d’un mercat comú.
·Política pesquera comuna:
Objectius:  garantir la continuïtat de les espècies marines i, assegurar la millora del nivell de vida dels pescadors i uns preus raonables per al consumidor.
El consell fixa el total màxim de captures de cada espècie, que es reparteix entre els estats membres.

·Política Comercial comuna

Estableix acords comuns amb tercers països i fixa una tarifa dels drets de duana per als articles d’importació comuns de les fronteres de la unió.

·Política social

Objectiu: millorar el benestar de tots els ciutadans europeus. Facilita ajuts per fomentar la formació professional i l’ocupació.

·Política Regional

Pretén superar els forts desequilibris econòmics i socials existents entre les regions. Facilita crèdits per a obres d’infraestructura a les regions menys desenvolupades, i destina inversions als estats de la Unió Europea amb una renda més baixa.

·Política exterior i de seguritat.

Objectius: la defensa dels valors comuns i de la independència de la unió, el manteniment de la pau i de la seguritat internacional, el fonament de la cooperació i el desenvolupament de la democràcia i dels drets humans al món.

Mapa d'Espanya , Autonomia

T8 - Espanya

Unitat 8 Espanya : Organitzacio territorial i diversitat

España s’organitza territorialment en tres nivells: municipis, províncies i comunitats autònomes.

Els municipis

Nivell bàsic d’organització administrativa i territorial. L’ajuntament com a corporació pública, que representa i administra els interessos d’un municipi i que te jurisdicció sobre un territori determinat. Poseeixen compétencies pròpiesi autonomia per desembolupar-se.

Espanya: organització territorial i diversitat:

A Catalunya hi ha 946 municipis i a l’Estat espanyol hi ha 8.000 ; hi ha que presenten una gran extensió i d’altres pocs habitants.

Cada municipi ha de oferir una sèrie de serveis, per iniciativa dels municipis es poden crear mancomunitats de municipis amb la finalitat de coordinar la prestació d’aquests serveis.

Les províncies:

És una unitat administrativa de primer grau.

A Espanya hi ha 50 provícnies. El 1833 es va dividir el territori en 49 províncies . El 1927 les illles Canaries es va dividir en Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas.

El govern de i administracio de la provincia es duu a terme mitjançant la Diputació Provincial.

A la capital de província, el govern central hi està representat per un sotsdelgat.

A les províncies insulars, hi ha una altra institució de gover per a cada una de les illes : a les Cànaries s’anomena “ Cabildo Insular “ i a les Balears, Consell Insular.

Les comunitats autònomesitució

La constitució de 1978 va se iniciada a un procés polític que va donar lloc a l’organització territoral de l’Estat espanyol en comunitats autònome.

Cada comunitat té un parlament amb funcions lesgislatives,un govern amb funcions executives i administratives,i un president elegit pel Parlament d’entre els seus membres.

La diversitat territorial

Espanya es un país amb diferents llengües i cultures.

Els limits administratius de les diverses comunitats autònomes  no coincideixen exactament amb els àmbits lingüistics i culturals.

Les llengües de l’Estat Espanyol :

• Castellà , Català
• Gallec
• Basc o Èuscar

Les llengües minoritàries :

• La fabla
• El bable
• L’aranès

Va ser reconeguda per la Constitució l’any 1978.

Entre les diversitats autònomes també hi ha diferències pel que fa al nivell de riquesa.

Els territoris que estan menys industrialitzats i en els quals l’agricultura manté un pes més important són els que se presenten uns indicadors de renda inferiors ; les zones amb més industria i sobretot amb un sector de servei més potent són les més riques.

Els poders públics implanten polítiques basades en la solidaritat i el reequilibri territorial.

T8 - El paisatge

Unitat 8.1.1 - Paisatge i activitats agraris

CATALUNYA!

8.1.2 L’espai agrari català
Tant la Catalunya litoral com la Catalunya interior mostren paisatges diversos, per raons de tipus climàtic i pel la configuració del relleu.

8.1.3 Àrees , franjes i Terres del litoral
· Les àrees de muntanya alta i mitjana:
Una pluviositat elevada , aquestes zones presenten un relleu de forts pendents i hi han zones boscoses i prats.
· La franja litoral:
En aquesta àrea la pluviositat és escassa. El relleu és, en general, pla o amb escassos pendents. Gran productivitat agrícola: l’Empordà, el Maresme,el Baix Llobregat i el delte de l’Ebre.
· Les terres de l’interior:
Clima sec i extrem , d’estius càlids i hiverns rigorosos el paisatge tradicional es el de agricultura de secà, cereals , vinya , olivera..
Aquest es avui el paisatege característic del pla de Lleida.

8.1.4 L’activitat agrària a catalunya
Dins del món agropecuari català, cal destacar la posició hegemónica de la ramaderia, ja que aporta més del 60% del final de la producció agraria.
La modernització de l’activitat agrícola i moderna ha comportat millores considerables en el sector.

Espanya

· Els paisatges i la producció agropecuària a Espanya
·Paisatge agrari atlàntic: Correspon al nord i nord-oest panínsulars. Relleu muntanyos precipitacions abundants i temperatures suaus. Hi trobem molt de terreny dedicat al bosc i a la pastura. Productes importants: Blat de moro , patates i hortalisses.

· 8.1.5 Paisatges agraris d’interior i mediterranis
·Paisatge agrari d’interior: Correspon al Meseta, Extremadura i part de la depressió de l’Ebre. Clima mediterrani continental, amb una forta oscil·lació tèrmica i poques precipitacions. Conreus de secà cereals, vinya i olivera.

·Paisatge agrari mediterrani: Litoral mediterrani i les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir. Baixes precipitacions , estius secs i hiverns suaus. Conreu de secà.


· 8.1.6 Producció agricola
Quant la producció agrícola, cal diferencia els conreus de secà dels conreus de regadiu. Predominen els cereals especialment el blat i ordi.